Article

"Donem suport al petit comerç", una invitació a la reflexió i a l'acció
06 / 02 / 2019

Avui, el Diari de Girona ha publicat un article d'opinió de Moisès de Pablo que convida a reflexionar. Amb un argumentari que coincideix plenament amb el que Girona Centre i els nostres socis pensem i divulguem en veu alta, us reproduïm el text literal i agraïm a Moisès de Pablo la seva exposició: 

"El petit comerç està tancant, vegin ciutats com Figueres, on la clientela francesa es queda a grans superfícies, a l'antiga frontera, i per passar el dia marxen a Girona o Barcelona. El petit comerç retrocedeix per les compres en grans superfícies, per la pressió fiscal que no baixa, sinó que s'apuja. A les nostres ciutats, molts comerciants ho passen malament, o es rendeixen i tanquen portes.

Com a consumidors, allarguem els nostres calés. És natural. I això tenint en compte que molta gent té números vermells des de principi de mes. Però també és cert que si només comprem per internet i a les grans superfícies, ens trobarem en uns anys amb uns centres de la ciutat desertitzats de botigues, on la gent passejarà menys, o no ho farà. Volem centres de ciutat fantasmes? Quan el model de ciutat mediterrani va lligat a passejar pel centre i mirar botigues. Això seria caure en models de ciutats americanes, on la gent no passeja, compra i es diverteix a les grans superfícies. I caminar per un lloc és fins i tot sospitós per a la policia.

Les característiques de les nostres ciutats també són els comerços històrics, a vegades centenaris. Aquell cafè on es reunien els modernistes, tot somiant ser grans artistes, aquell local on els seguidors de l'Espanyol feien tertúlia. Els colmados de tota la vida que resisteixen, com a gals de còmic. Les pastisseries que eren com grans aparadors de delicatessen, que recordem de la nostra infància. Uns negocis que haurien de ser ajudats, preservats i conservats. Resistir com a petit negoci també té a veure amb uns lloguers fora de mercat. Amb propietaris que monopolitzen tantes propietats diferents, que els és igual tenir un local tancat 25 o 26 mesos seguits, perquè segueixen ingressant per altres llocs. Els lloguers poc realistes, que es mengen els beneficis que pot fer un botiguer, també fan molt en aquest panorama d'una feina en perill. Precisament quan alguns joves valoren molt el tipus de feina artesanal, i s'arriscarien, amb altres condicions, a ser joiera, sabater, dissenyador de roba o un bon rellotger. Si no volem ciutats fotocòpies unes d'altres, amb franquícies intercanviables; si volem ciutats amb història i personalitat, hem de donar suport al petit comerç."
 
FacebookTwitterLinkedin