La sostenibilitat, missatge clau del comerç de proximitat per Temps de Flors
Amb el títol “Per un comerç sostenible”, el comerç de proximitat de Girona fa una crida als hàbits respectuosos amb el medi ambient en el seu projecte per Temps de Flors, en què acompanya el muntatge floral amb pinzellada històrica dels objectes utilitzats per posar-hi productes i compres: des dels antics cabassos o cistells fets amb fibres vegetals, fins a la bossa de plàstic dels anys 70, substituïda per la de cartró o de tela dels nostres temps.
Els muntatges es poden veure als carrers comercials principals de la ciutat: Rambla, Santa Clara, Migdia i Pare Claret.
Una pinzellada històrica per prendre consciència
El cistell, del Neolític al cabàs del segle XVII per anar a comprar
El cistell ja fou utilitzat per l’home del Neolític en les tasques de recol·lecció de fruits silvestres. L’art de la cistelleria va arribar a la seva perfecció a Egipte, on la matèria primera emprada per a la seva elaboració era el papir.
A l'Antiguitat, el cistell servia per a tot. A la Grècia clàssica ja tenia el seu ús al comerç, a l'aixovar domèstic, i fins i tot al temple. A Roma, el cistell va tenir a més altres feines. En petits cistells cilíndrics es guardava els manuscrits; els nens guardaven les seves joguines a les anomenades "cistelles d'infància", i fins i tot les dones les utilitzaven per guardar els seus objectes de tocador.
A finals de l'Edat Mitjana, la cistella era encara objecte d'obsequi a persones importants: d'aquell costum en deriva l'actual cistella de Nadal.
L'art de la cistelleria ha estat estès per tot el món. A Orient, els pagesos no comptaven el temps per anys, sinó per... cistelles. Deien: tres anys dura un cistell; tres cistells és la vida del gos...
Quan a l'Edat Mitjana la dona anava al mercat, amb els seus criats, aquests portaven cistells diferents, un per a cada producte. En una relació mercantil de la Corona d'Aragó, del segle XIV, es llegeix: "Deu cistells de vareta de salze en figura rodona, per a la fruita; dues cistelles de vímet, per a roba; quatre cistells de palla, per a ous ...”.
El cistell o cistella per a la compra va sorgir al segle XVII, quan va aparèixer el cabàs.
La creació i l’esclat de la bossa de plàstic
La bossa de polietilè d'una sola peça va ser patentada per l'empresa sueca Celloplast al 1965. Dissenyada per l'enginyer Sten Gustaf Thulin, la bossa de plàstic va començar a reemplaçar ràpidament la de tela a Europa. A finals dels anys 70, les bosses de plàstic són àmpliament introduïdes al mercat dels Estats Units. Les empreses de plàstic comencen a comercialitzar agressivament el seu producte i el plàstic substitueix al paper i les bosses reutilitzables. A finals de la dècada dels 80, la bossa de plàstic substituirà la del paper a tot el món. A inicis de la segona dècada dels anys 2000 ja es consumien un milió de bosses de plàstic cada minut al món.
El juliol del 2018, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) destaca que 127 de 192 països estudiats ja havien promulgat algun tipus de legislació nacional per abordar l’impacte mediambiental de les bosses de plàstic. Al 2019 es publica la Directiva de la Unió Europea que regula els plàstics d’un sol ús per reduir la contaminació per plàstic.
A partir de l'1 de gener de 2021, es prohibeix el lliurament de bosses de plàstic lleugeres i molt lleugeres al consumidor als punts de venda de béns o productes, excepte si són de plàstic compostable. Els comerciants també podran optar per altres formats d'envàs per substituir les bosses de plàstic.
Més del 80% dels residus trobats al mar és plàstic. Les lleis i la presa de consciència social impulsen l’ús de la bossa reutilitzable.
La bossa per anar de compres i protegir el medi ambient
A l'època dels venedors ambulants i els mercats, els consumidors transportaven les seves compres en cistelles i carros que portaven de casa. No va ser fins a principis del 1800 quan les botigues van començar a oferir bosses per als seus clients.
Les botigues van començar a fer les seves pròpies entregues. A principis del segle XIX els comerços ja oferien el servei gratuït de lliurament com a eina de màrqueting. Aviat, els cotxes i camions amb motors de gas van començar a substituir els cotxes de cavalls. Les botigues van començar a plasmar els seus colors corporatius i logotips als camions.
El 1852 un mestre d'escola, en Francis Wolle, va inventar la bossa de paper, que originalment era força feble. Dinou anys després, la treballadora d'una fàbrica de cotó, la Margaret Knight, va inventar una màquina que podia produir aquestes borses de manera eficient. Va fundar l'Eastern Paper Bag Company.
Però la borsa de la compra amb nanses no es va crear fins al segle següent. El 1912 un botiguer de St. Paul (Minnesota), en Walter Deubner, va observar les limitacions que suposava per als clients haver de carregar les bosses amb els braços, i va idear la “Deubner Shopping Bag”, que venia per cinc cèntims per incentivar la compra de més productes. La clau d’aquesta bossa era la corda que permetia sostenir-la amb la mà.
Amb els anys, les bosses han esdevingut una eina clau de comunicació. A finals dels anys '50 els grans magatzems va començar a estampar les bosses amb els seus logotips i imatges corporatives. Bloomingdale's, un dels exponents amb el seu “Big Brown Bag” al 1973.
Al 2007 la dissenyadora Anya Hindmarch va llançar la campanya “I'm not a plastic bag”, la bossa reutilitzable de roba.
Una volta als orígens.
